COLLECTION
GENERAL CATALOGUE OF WORKS

Results:  1

Diari d'un psicoanalista
  • Garcia Lamolla, Antoni
  • Diari d'un psicoanalista, 1935
    • gouache i diari sobre cartolina
    • 36,2 x 35,9 cm
    • MALL - 2040
    • Donació de Yolanda Garcia-Lamolla, 2005
    • Exhibition: Lamolla, espejo de una época
    Description
    Bibliography
    Exhibitions

    El pintor Lamolla immers dins les coordenades estètiques exposades i il·lustrades en la revista Art, juntament amb les lectures pròpies dels poetes surrealistes francesos i espanyols i les discussions amb els seus companys Cristòfol i sobretot Viola, dona el salt el 1934 des d’una obra figurativa de caire modern que venia practicant cap a pintures pròpies de la poètica surrealista, en les quals planen les referències sexuals, els nocturns inquietants i l’emergència d’un mon interior de caire oníric.
    Un any després, el 1935, Lamolla assaja un obra singular en relació a la resta de la seva producció pictòrica. L’esplèndid collage titulat “Diari d’un psicoanalista” respon a un plantejament absolutament subversiu en relació a tota la seva obra anterior, tot i que després no trobarà continuïtat ja que la seva obra discorrerà per camins estrictament pictòrics. Aquest quadre es deutor dels papiers collés creats pels pintors cubistes, que pegaven en la pintura peces planes de paper, tela, etc., amb la forma de l’objecte que volien representar. En aquest cas Lamolla incorpora sobre un fons negre una silueta humana sense cap — que ens remet a un dels recursos iconogràfics del surrealisme internacional: el maniquí— retallada en paper de diari (un diari de sessions del parlament espanyol)—. Sobre aquest cos el pintor situa una mena de rostre dins el qual apareix una mena de pentàgon i un altre rostre de dimensions més reduïdes, acompanyat d’una forma orgànica que podria fer referència als pulmons. Altres elements simbòlics presents són l’esfera sobre el sexe, una altra forma orgànica vermella més petita que l’anterior, una mà vermella foradada i una mena d’esquadra que ens remeten a imatges sorgides del univers oníric d’un protagonista no determinat. El paper de diari també juga semànticament amb el sentit del títol de l’obra.
    El fet aparentment innocent d’integrar un paper de diari pegat com a motiu generador i vertebrador de l’obra, absolutament novedós en el món lleidatà d’aleshores, implicava introduir una realitat del món exterior dins la realitat pintada del quadre. Una integració que subratllava el fet que qualsevol element preexistent recollit a l’atzar es capaç de produir un efecte en art, sancionant la intrusió de la realitat en mig de l’imaginari pictòric. I aquesta intrusió esdevé revolucionària, no ja per desconcertant, sinó pel que significa d’apropiació de la realitat, convertint al quadre per ell mateix en un objecte d’objectes. Aquest qüestionament de la imatge pictòrica va acompanyada d’una nova forma de concebre la pràctica artística, deslliurada del virtuosisme tècnic tan apreciat fins aleshores, per una particular disposició artística, imaginativa i intuïtiva. Certament, però, en el cas de Lamolla, val a dir, que l’ús del collage resta absolutament supeditat als valors pictòrics de l’obra, camí que ja no abandonarà, i que el situen possiblement com un dels pintors més lírics del surrealisme espanyol.

    Jesús Navarro