COLLECTION
GENERAL CATALOGUE OF WORKS

Results:  1

Cèntuple mòbil
  • Abad Roses, Antoni
  • Cèntuple mòbil, 1991
    • Cadires plegables de fusta, components de Mecalux i fotografia
    • dimensions variables
    • MAMLL - 1161
    • Adquisició, 1997
    Description
    Bibliography
    Exhibitions

    Cap a finals de la dècada dels vuitanta, un cop superades les fases inicials d’experimentació pictòrica amb la tercera dimensió (Vegetacions urbanes, 1982; Escoubidous, 1982; Pintures trenades, 1983) i de descobrir les possibilitats escultòriques de la gomaescuma (1985-1987), Antoni Abad continua a la recerca de nous materials amb què experimentar amb les seves obres, ja plenament inserides dins les tendències minimalistes o de reduccionisme geomètric que es donen en l’escultura a nivell estatal. Comença a treballar amb peces d’angle ranurat de ferro galvanitzat per a prestatgeries industrials, marca Mecalux, fascinat per les inherents possibilitats de construcció i combinació d’elements, i per una necessitat de contrastar la flexibilitat dels treballs anteriors amb la rigidesa del material metàl·lic. L’objectiu sempre és el mateix: analitzar la funció espacial de cada peça i descobrir les múltiples possibilitats combinatòries del volum.
    "Cèntuple mòbil" és un magnífic exemple alhora d’il·lustrar dues característiques essencials de l’obra d’Antoni Abad:
    La primera, la incapacitat de l’artista de percebre res com a estàtic, i les múltiples possibilitats de composició i recreació dels elements que composen l’escultura. De fet, les obres pertanyents a la sèrie dels Mecanos exemplifiquen a la perfecció aquesta noció de metamorfosi, de fer i desfer, de plegar i desplegar, de construir i deconstruir... i suposen, per a l’artista, la manera més fàcil i ràpida de dibuixar formes en l’espai: un cop decidides les dimensions, es talla i cargola i el volum apareix de forma immediata. Aquesta peça, però, incorpora la novetat de les cadires plegables de fusta, un nou element combinatori que, tot i el contrast de materials, funcionen exactament igual com a elements mecànics.
    La segona, la capacitat intrínseca de la peça de desplegar-se i tornar-se a plegar constantment, en una cadència de repetició infinita, comparable amb el moviment d’una ma quan s’obre i es tanca, estenen i comprimint els dits i definint un patró de mesura de l’espai que Centuple mòbil sembla apamar virtualment, en un clar preludi d’altres treballs posteriors com ara la videoprojecció Mesures menors (1994) i la seva solidificació en escultures d’alumini fos que representa La distància recorreguda en tornar cap a casa l’onze d’agost de 1994 (1996), instal·lada a la Sala dels Músics de l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.
    Per definir millor el concepte de virtualitat adherit intrínsecament a aquesta peça, l’obra va acompanyada d’una sèrie de fotografies d’ella mateixa en diferents posicions, que expliquen de forma molt gràfica l’esmentada cadència del moviment insinuat i la descomunal potència que desprèn el Cèntuple Mòbil quan es desplega per tal de realitzar el que Roser Trepat (2002) va denominar com “l’art de mesurar l’infinit”.

    Francesc Gabarrell