COLLECTION
GENERAL CATALOGUE OF WORKS

Results:  1

Picos de Najarra. Guadarrama
  • Morera Galicia, Jaume
  • Picos de Najarra. Guadarrama, 1891 - 1897
    • Oli sobre tela
    • 61,5 x 102,5 cm
    • MAMLL - 0217
    • Donació de Felisa de Alday, 1928
    Description
    Bibliography
    Exhibitions

    El tema de les descripcions d'alta muntanya es va integrar en la temàtica pictòrica espanyola molt tardanament. A Carlos de Haes i als seus deixebles es deuen les primeres pintures corresponents a aquesta temàtica, realitzades als Pics d'Europa a partir de l'any 1874, promogudes per les expedicions geològiques i geogràfiques protagonitzades pels membres de la Institución Libre de Enseñanza. Però seria el pintor Jaume Morera el que, sense ser el descobridor inicial de la Serra de Guadarrama, proporcionaria, gràcies fonamentalment a la presentació del resultat de les seves campanyes pictòriques en les exposicions nacionals de 1897, 1901 y 1904 i en sendes exposicions realitzades en diferents països europeus, la màxima difusió d'aquest tema d'alta muntanya i el situaria com un dels referents identificatius del nou paisatgisme realista espanyol. Aquest aspecte es veuria sensiblement reforçat per la publicació l'any 1927 de les seves memòries, "En la Sierra del Guadarrama, Divagaciones y recuerdos de unos de unos años de pintura entre nieves", document d'excepció, ja que gràcies a ell podem conèixer no només els paisatges que visità i pintà, sinó també las actituds i plantejaments tècnics i teòrics dels seus recorreguts pels ports de Canencia, Las Chozas, La Marcuera, Peñalara o el Paular, per posar uns exemples dels indrets que freqüentà.
    Les excursions pictòriques de Morera es van iniciar, tal i com el propi pintor assenyala, l'hivern de 1890. "Continué mis pesquisas y hallé, por fin lo que anhelaba: la entraña de la Sierra, con sus fragosidades soñadoras, sus picachos bravíos (nidales de las águilas), sus trochas, sus abismos, sus peñascales imponentes. (...) Y armonizando con todo ello, los robledales, encinales y piornos de entonación severa, grises, tostados o aterciopelados, pero sin olvidar su denominador común: la nieve cegadora; la nota dominante de aquel divino acorde de la naturaleza". Aquests són els que serien els seus temes de Guadarrama: els paisatges nevats amb preferència per aquells on la natura es torna més inaccessible i els efectes lumínics i atmosfèrics més pronunciats. Certament, tot això a partir d'una tècnica apresa fidelment de Carlos de Haes, en la qual domina la gamma de colors generada pels tres tons —negre, blanc i gris— i en la qual s'observa un afany descriptiu realista que contrasta amb l'elecció del motiu pictòric.En a recerca de la llum i d’escenaris d’acord amb les seves inquietuds artístiques, s’interessà per l’hivern de la serra, amb grans extensions de neus que a més de permetre-li expressar la varietat de matisos que crea la combinació del blanc, els grisos de les roques i els blaus del cel, li ofereix l’oportunitat d’incorporar a les seves obres un dramatisme d’arrel romàntica que el diferencia de bona part dels paisatgistes espanyols, en general més propers a la llum mediterrània o al paisatge de la plana castellana.

    Jesús Navarro