COLLECTION
GENERAL CATALOGUE OF WORKS

Results:  1

Garbes
  • Benseny Piñol, Josep
  • Garbes, 1951
    • oli sobre tela
    • 50 x 61 cms
    • MAMLL - 0575
    • Adquisició, 1981
    Description
    Bibliography
    Exhibitions

    El paisatge és el protagonista indiscutible en l’obra de Josep Benseny, és el motiu inspirador i el medi plàstic on pot desenvolupar lliurement tot el seu temperament vehement i fort caràcter. Les solucions pictòriques que hi aplica en vinculen a les tendències postimpressionistes que presidien la pintura de paisatge en aquells moments, única forma de pintura relativament moderna acceptada per la societat franquista. Al bell mig de tants retrats, natures mortes i paisatges pintorescos que omplien els certàmens oficials, però, el dramatisme amb què molts cops afronta el tema, com a reflex de les pròpies emocions, l’apropen, també, a l’expressionisme i al romanticisme, singularitzant la seva obra per sobre de la resta.
    "Garbes" fou presentada per primera cop en l’exposició pòstuma que el Cercle de Belles Arts de Lleida li dedicà l’any de la seva mort, el 1952, sota el títol de "Garvillas (Lérida)", i data, segons consta en el catàleg de la mostra, de l’any 1951. Es tracta, com en la majoria de les seves obres d’aquest període, d’un dels innumerables paisatges que envolten la ciutat de Lleida, sens dubte els millors testimonis del protagonisme que la llum assoleix en la paleta de Benseny després de la guerra.
    Si, inicialment, el cel i el moviment dels núvols esdevenen els protagonistes destacats de les pintures de Benseny —d’aquí l’aplicació del mot romanticisme quan es defineix l’aspecte tempestuós del conjunt— poc a poc l’artista adopta una paleta cada cop més càlida, amb un predomini evident dels ocres i taronges, i que, en la seva darrera època, alguns autors defineixen com a expressivament lumínica. Com en el cas d’aquesta peça, el cel perd protagonisme respecte la terra, i el moviment dels núvols ha estat substituït per les línies de les garbes de blat o, en altres pintures, pel moviment del vent sobre els sembrats, les roderes o els marges dels camins, arribant, fins i tot, a una certa deformació de la visió general de l'obra. Es tracta, en definitiva, de sotmetre constantment la pintura a l’estat d’ànim de l’artista, a una espiritualitat sempre present, reflex del subjectivisme visceral que emana del pintor.
    Certament, Benseny no traspassà mai els límits d’un art lligat a la idea de realitat i resolt en termes plenament figuratius. En el seu cas, però, la lluita contra el traspàs mimètic del paisatge al quadre fou constant, i propugnà el paper de l’emoció artística i de la pròpia expressió de la personalitat. Així, doncs, si bé la línia de treball queda perfectament delimitada, una mort prematura planteja el dubte sobre com hagués pogut madurar la seva obra a l’empara de les tendències sorgides al llarg de la dècada dels cinquanta, que suposen, certament, un trencament amb la cultura artística del primer franquisme.

    Francesc Gabarrell